Sóc l'única persona del seu món que li parla en català
Com neix el projecte JOGLAR
Hola! Soc el Màrius, el Joglar Digital!
Us vaig comentar en l’anterior post que soc pare d’un nen de 7 anys i una nena d’any i mig. Porto fora de Catalunya més de deu anys i els meus fills són tots dos nascuts fora. Des del primer dia vaig tenir clar que els parlaria en català. Segueixo rebent moltes preguntes al respecte i em sembla interessant, però d’això en parlarem un altre dia.
Encara no sé què passarà amb la nena — Això ja no va ni d’idiomes… acabaré escrivint un butlletí de com sobreviure la criança al 2026 — però per ara, el meu fill parla i es dirigeix a mi en català.
Coses que penso i vull compartir amb vosaltres:
He tingut molta sort. No sempre s’aconsegueix que els fills nascuts a fora (o fins i tot nascuts a Catalunya) facin servir el català. I sovint no és per falta de ganes o d’esforç dels pares. Així que puc estar molt content i agraït.
Em sento orgullós de la feina feta. És important reconèixer-ho i que ens ho diguem de tant en tant. Passem hores buscant material nou que es vagi adaptant a la seva edat: canals de Youtube amb contes, cançons infantils, titelles, dibuixos animats disponibles a internet — he fet un màster en VPNs per saltar-me els bloquejos de país!
Si no hi poso tota la meva atenció, les nostres converses en català es limiten a la rutina: hora de vestir-se, cap a la dutxa, el sopar és a taula... les mateixes deu frases repetides cada dia.
Des d’un principi, he estat conscient que soc l’únic responsable d’ensenyar-li la meva llengua, però no m’imaginava que si em distrec una mica, passen dies i no he fet res més que repetir el nom del que hi ha dins la nevera.
Mentrestant, la seva vida fora de casa: l’escola, les classes, les bromes, el que es comenta al pati, els amics al parc, les pel·lícules i sèries que es posen de moda i tots volen veure… tot passa en l’altra llengua. Fins i tot a vegades quan li diu coses a la seva germana petita — FATALITY!
La seva vida real passa en una llengua que no és la meva. Jo soc, literalment, l’única persona del seu món que li parla en català.
És d’aquí que neix, també, el projecte JOGLAR.
Suposo que s’han ajuntat vàries forces. La falta de nou contingut i recursos perquè no es quedin enrere respecte a l’altra llengua... i el fet que trobo a faltar la meva terra. Així que a més d’estudiar com ensenyar a llegir i escriure en català, també estic investigant la nostra cultura, el nostre folklore. Vaig recopilant les rondalles populars catalanes i endinsant-me en tot un bestiari sencer de criatures que no sabia que existien o que havia oblidat. Castells, cavallers, dracs, bruixes, nits de lluna plena, poders màgics!
He acabat atrapat dins un món medieval fantàstic i profundament arrelat a qui som, a la nostra identitat com a poble català.
Així és com m’he convertit en El Joglar Digital. Algú que recull les històries que s’estan perdent i les torna a explicar, ara, en el present.
He de dir, però, que estic fent MOLTA feina de reinterpretació i actualització dels arguments, perquè mare meva! Alguns dels personatges de les nostres rondalles eren més bèsties que els monstres fantàstics! El típic influencer de criança respectuosa d’avui dia trucaria als serveis socials si expliquéssim les històries tal com eren.
Bromes a part, sento que el meu fill i jo estem descobrint la cultura catalana junts. Cada nou relat, cada criatura nova, és una excusa per dir-li “mira què he trobat! Vine i ho llegim junts!”. Espero que us passi el mateix a vosaltres. Que amb cada un dels meus posts descobriu i exploreu parts de la nostra identitat, i que ho feu junts, com una aventura més.
💬 Quin és el teu personatge o criatura preferida del folklore català? — respon aquest correu, o deixa un comentari!