Què passarà quan em vulgui enviar un missatge?
Com neix el projecte JOGLAR
Hola! Soc el Màrius, el Joglar Digital!
Ja fa més de deu anys que vaig marxar de Catalunya. Tinc dos fills, un nen de 7 anys i una nena d’any i mig, tots dos nascuts fora. El meu fill ha acabat primer de primària i ha estat durant aquest curs que he sentit amb més força el que feia temps que m’amoïnava.
No és que hagi deixat de parlar en català — Mare de Déu Senyor! — em respon, em segueix, el sap perfectament. Però he vist com comença a aprendre a llegir i a escriure en l’altre idioma... i ho entenc perfectament m’ha fet MOLTA enveja!
S’interessa per la lectura, li encanten les històries, però ningú l’està ensenyant a llegir en català!
Jo pensava que ho tenia tot controlat. Que tenia molt assumida la meva situació com a persona que viu fora de Catalunya. Que el meu únic objectiu era que els meus fills entenguin el català i el facin servir per respondre’m. Però van passant els anys, els nens creixen, es fan més independents, i un dia ja no pots comptar amb les converses del dia a dia i els llibres que li llegies abans d’anar a dormir. De cop apareix la nova necessitat: que els meus fills puguin llegir i escriure en català.
Què passarà quan tingui un telèfon i em vulgui enviar un missatge? En quin idioma ho farà?
Sabeu això que en anglès en diuen “reality check”? Com ho podríem traduir? Bufetada de realitat? Cubell d’aigua freda? De cop t’agafa un petit atac d’ansietat, i comences a buscar informació per tot arreu.
És possible que alguns de vosaltres hàgiu arribat al meu butlletí per aquesta mateixa raó... us entenc perfectament.
Jo no soc cap expert en bilingüisme. No soc mestre, ni psicòleg i no estava preparat per ensenyar a llegir i escriure a ningú.
El català és una llengua minoritzada. No sempre és fàcil trobar escoles o classes privades allà on siguis.
No vull que se li faci feixuc. Ja passa tot el dia a l’escola. No vull afegir-hi una capa més de deures, una responsabilitat extra, només per quedar-me jo tranquil.
Així, com a resposta a tota aquesta inquietud, és com neix el projecte JOGLAR.
Volia trobar la manera de portar-los jo mateix la lectura i l’escriptura en català, sense que se’ls fes una obligació més. Així que m’he posat a buscar: com s’ensenya realment a llegir i escriure en català, per on es comença, com s’ensenyen les vocals i les primeres lletres, quins exercicis té sentit fer segons l’edat…
Però el secret no és ensenyar-los a llegir i escriure en català. És aconseguir que els vingui de gust fer-ho!
Les Cròniques del Joglar, és el primer pas. Mentre continuo estudiant i dedicant el meu esforç a un projecte molt més gran — del qual us en podré parlar més endavant — us porto, cada post, llegendes, rondalles, criatures sorprenents i recursos per practicar el català llegint i escrivint, sense que sembli mai fer deures.
Quan arriba el moment en què altres llengües avancen més ràpid que la nostra, cal estar preparats! Si això et ressona, si tu també estàs en aquest mateix moment: buscant, provant, inventant-ho una mica sobre la marxa… Apunta’t. No et prometo respostes perfectes. Et prometo que ho farem junts!
💬 Vius lluny de Catalunya? Explica'm com és el teu dia a dia amb el català — respon aquest correu, o deixa un comentari!
M'encanta aquest projecte. Per sobreviure amb dignitat, has de custodiar-la memòria de qui eres abans. No pas per nostàlgia, sinó per no oblidar qui som, d'on venim i cap on anem i que hem fet moltes coses bé. Que cada quant sigui una cosa petita feta amb coherència que quedi penjada aquí ens ajuda a no desaparèixer i a no permetre que se'ns reescrigui.
Moltes gràcies! Et felicito!