Us vaig comentar en l’anterior post que soc pare d’un nen de 7 anys i una nena d’any i mig. Porto fora de Catalunya més de deu anys i els meus fills són tots dos nascuts fora. Des del primer dia vaig tenir clar que els parlaria en català. Segueixo rebent moltes preguntes al respecte i em sembla interessant, però d’això en parlarem un altre dia.

Encara no sé què passarà amb la nena — Això ja no va ni d’idiomes… acabaré escrivint un butlletí de com sobreviure la criança al 2026 — però per ara, el meu fill parla i es dirigeix a mi en català.

Coses que penso i vull compartir amb vosaltres:

• He tingut molta sort. No sempre s’aconsegueix que els fills nascuts a fora (o fins i tot nascuts a Catalunya) facin servir el català. I sovint no és per falta de ganes o d’esforç dels pares. Així que puc estar molt content i agraït.

• Em sento orgullós de la feina feta. És important reconèixer-ho i que ens ho diguem de tant en tant. Passem hores buscant material nou que es vagi adaptant a la seva edat: canals de Youtube amb contes, cançons infantils, titelles, dibuixos animats disponibles a internet — he fet un màster en VPNs per saltar-me els bloquejos de país!

Si no hi poso tota la meva atenció, les nostres converses en català es limiten a la rutina: hora de vestir-se, cap a la dutxa, el sopar és a taula... les mateixes deu frases repetides cada dia.

Des d’un principi, he estat conscient que soc l’únic responsable d’ensenyar-li la meva llengua, però no m’imaginava que si em distrec una mica, passen dies i no he fet res més que repetir el nom del que hi ha dins la nevera.

Mentrestant, la seva vida fora de casa: l’escola, les classes, les bromes, el que es comenta al pati, els amics al parc, les pel·lícules i sèries que es posen de moda i tots volen veure… tot passa en l’altra llengua. Fins i tot a vegades quan li diu coses a la seva germana petita — FATALITY!

La seva vida real passa en una llengua que no és la meva. Jo soc, literalment, l’única persona del seu món que li parla en català.

És d’aquí que neix, també, el projecte JOGLAR.

Suposo que s’han ajuntat vàries forces. La falta de nou contingut i recursos perquè no es quedin enrere respecte a l’altra llengua... i el fet que trobo a faltar la meva terra. Així que a més d’estudiar com ensenyar a llegir i escriure en català, també estic investigant la nostra cultura, el nostre folklore. Vaig recopilant les rondalles populars catalanes i endinsant-me en tot un bestiari sencer de criatures que no sabia que existien o que havia oblidat. Castells, cavallers, dracs, bruixes, nits de lluna plena, poders màgics!

He acabat atrapat dins un món medieval fantàstic i profundament arrelat a qui som, a la nostra identitat com a poble català.

Així és com m’he convertit en El Joglar Digital. Algú que recull les històries que s’estan perdent i les torna a explicar, ara, en el present.

He de dir, però, que estic fent MOLTA feina de reinterpretació i actualització dels arguments, perquè mare meva! Alguns dels personatges de les nostres rondalles eren més bèsties que els monstres fantàstics! El típic influencer de criança respectuosa d’avui dia trucaria als serveis socials si expliquéssim les històries tal com eren.

Bromes a part, sento que el meu fill i jo estem descobrint la cultura catalana junts. Cada nou relat, cada criatura nova, és una excusa per dir-li “mira què he trobat! Vine i ho llegim junts!”. Espero que us passi el mateix a vosaltres. Que amb cada un dels meus posts descobriu i exploreu parts de la nostra identitat, i que ho feu junts, com una aventura més.

💬 Quin és el teu personatge o criatura preferida del folklore català? — respon aquest correu, o deixa un comentari!

Ja fa més de deu anys que vaig marxar de Catalunya. Tinc dos fills, un nen de 7 anys i una nena d’any i mig, tots dos nascuts fora. El meu fill ha acabat primer de primària i ha estat durant aquest curs que he sentit amb més força el que feia temps que m’amoïnava.

No és que hagi deixat de parlar en català — Mare de Déu Senyor! — em respon, em segueix, el sap perfectament. Però he vist com comença a aprendre a llegir i a escriure en l’altre idioma... i ho entenc perfectament m’ha fet MOLTA enveja!

S’interessa per la lectura, li encanten les històries, però ningú l’està ensenyant a llegir en català!

Jo pensava que ho tenia tot controlat. Que tenia molt assumida la meva situació com a persona que viu fora de Catalunya. Que el meu únic objectiu era que els meus fills entenguin el català i el facin servir per respondre’m. Però van passant els anys, els nens creixen, es fan més independents, i un dia ja no pots comptar amb les converses del dia a dia i els llibres que li llegies abans d’anar a dormir. De cop apareix la nova necessitat: que els meus fills puguin llegir i escriure en català.

Què passarà quan tingui un telèfon i em vulgui enviar un missatge? En quin idioma ho farà?

Sabeu això que en anglès en diuen “reality check”? Com ho podríem traduir? Bufetada de realitat? Cubell d’aigua freda? De cop t’agafa un petit atac d’ansietat, i comences a buscar informació per tot arreu.

És possible que alguns de vosaltres hàgiu arribat al meu butlletí per aquesta mateixa raó... us entenc perfectament.

• Jo no soc cap expert en bilingüisme. No soc mestre, ni psicòleg i no estava preparat per ensenyar a llegir i escriure a ningú.

• El català és una llengua minoritzada. No sempre és fàcil trobar escoles o classes privades allà on siguis.

• No vull que se li faci feixuc. Ja passa tot el dia a l’escola. No vull afegir-hi una capa més de deures, una responsabilitat extra, només per quedar-me jo tranquil.

Així, com a resposta a tota aquesta inquietud, és com neix el projecte JOGLAR.

Volia trobar la manera de portar-los jo mateix la lectura i l’escriptura en català, sense que se’ls fes una obligació més. Així que m’he posat a buscar: com s’ensenya realment a llegir i escriure en català, per on es comença, com s’ensenyen les vocals i les primeres lletres, quins exercicis té sentit fer segons l’edat…

Però el secret no és ensenyar-los a llegir i escriure en català. És aconseguir que els vingui de gust fer-ho!

Les Cròniques del Joglar, és el primer pas. Mentre continuo estudiant i dedicant el meu esforç a un projecte molt més gran — del qual us en podré parlar més endavant — us porto, cada post, llegendes, rondalles, criatures sorprenents i recursos per practicar el català llegint i escrivint, sense que sembli mai fer deures.

Quan arriba el moment en què altres llengües avancen més ràpid que la nostra, cal estar preparats! Si això et ressona, si tu també estàs en aquest mateix moment: buscant, provant, inventant-ho una mica sobre la marxa… Apunta’t. No et prometo respostes perfectes. Et prometo que ho farem junts!

💬 Vius lluny de Catalunya? Explica'm com és el teu dia a dia amb el català — respon aquest correu, o deixa un comentari!